© 2019 by BesideyouBCN. Aviso Legal. Proudly created by Aitor Montaña

 

  • White LinkedIn Icon
  • White Facebook Icon
  • White Blogger Icon
  • White Twitter Icon

alexandra@besideyoubcn.com

Tel: (+34) 676 720 085

Formació | Comunicació | Coaching  Barcelona

Coaching

És un procés d'acompanyament que allibera el teu potencial per aconseguir els canvis

o millores que et proposis.

DBM®Developmental Behaviour Modelling 

La DBM© permet modelar el comportament atenent a les diferències que ens fan únics. Aplica el principi de fractalitat.

Sociologia

Aplicada

La Sociologia aplicada intenta esbrinar i explicar una realitat determinada a través d'un conjunt de mètodes de coneixement.

PNL

La PNL (Programació Neurolingüística) permet una comprensió i activació de

l'experiència subjectiva.

Indagació

Apreciativa

Metodologia cocreativa per aconseguir reptes nous. Aplica principis de la psicologia positiva.

Pensament

lateral

El pensament lateral és un mètode que utilitza diferents tècniques per a la resolució de

problemes d'una manera imaginativa 

i transgressora.

 
 
 
 
 
 

Coaching

Un coach acompanya a persones que volen realitzar un procés de canvi i que estan disposades a “entrenar-se" per aconseguir-los. Per això se l’anomena coaching (entrenament en anglès; encara que en la seva etimologia coach també significa transport). El coaching es focalitza en el fer de les persones, és a dir, en el desenvolupament i acompliment de les seves habilitats, terreny on el client podrà mesurar el grau de consecució i de coherència del canvi que s'hagi proposat aconseguir.

 

Generalment, quan un client sol•licita l'ajuda a un coach és perquè és conscient que es troba en un cercle viciós que no li satisfà: no troba respostes satisfactòries per a preguntes recurrents. El coach ha de mantenir distància amb la problemàtica plantejada i centrar-se en el potencial de la persona per provocar noves preguntes, noves reflexions i noves opcions. D'aquesta manera, el client amplia la seva percepció i la seva perspectiva sobre els canvis que vol i pot realitzar per trobar les seves pròpies solucions.

 

El coaching no tipifica conductualment als seus clients, sinó que acompanya a cada persona des de la seva singularitat perquè desenvolupi el seu potencial durant el procés que el portarà al canvi desitjat. La missió del coach és ajudar al seu client per tal que trobi per si mateix quina és la millor estratègia per aconseguir el que vol. El coach no dóna solucions a partir de les inquietuds del seu client, sinó que li proporciona un mirall on pot reconèixer tant la seva problemàtica personal, com el seu potencial, les seves habilitats, les seves qualitats, els seus interessos, en definitiva, la seva manera de ser i de fer.

 

Coaching i psicologia tenen similituds, no obstant això, un coach no tracta trastorns ni fa diagnòstics clínics, sinó que acompanya a les persones perquè puguin aconseguir objectius i propòsits concrets que elles mateixes s'han plantejat. És important que el coach tingui molt clars els límits de la seva pràctica professional i és aconsellable que tingui una xarxa de professionals als quals pugui derivar al client en cas d'advertir que necessita un altre tipus d'ajuda professional.

La PNL (Programación Neurolingüística)

La Programació Neurolingüística (PNL) permet una comprensió i activació de l'experiència subjectiva atenent fonamentalment a l'ús del llenguatge i a l'agudesa sensorial.

 

La PNL es basa en un model que accedeix a l'estudi de l'estructura de l'experiència individual i subjectiva de les persones. Mitjançant les seves eines s'arriba a l'observació d'una sèrie de mecanismes ocults d'aquestes. Aquests mecanismes poden operar en el nostre entorn i/o afectar-nos pel que fa a conductes, habilitats, hàbits, valors, creences o fins i tot en relació a la nostra identitat.

 

La PNL estudia aquests mecanismes i observa quins patrons o “programació” s'han creat per les interaccions entre el cervell (sistema nerviós), el llenguatge (lingüística), i el cos. Des d'aquí es poden identificar tant les conductes que resulten efectives com inefectives a les persones.

 

La pràctica de la PNL permet una revisió de la nostra pròpia estructura mental per qüestionar, actualitzar o canviar les nostres pròpies conductes, hàbits o creences quan no ens resulten eficaces.

Model de desenvolupament conductual (*DBM©)

La DBM© (Developmental Behaviour Modelling) és una metodologia desenvolupada per John McWhriter que, aplicant el principi de fractalitat, permet un profund coneixement de com modelem el nostre propi comportament, per remodelar allò que ens impedeix avançar.

 

Per modelar entenem la capacitat que tenim les persones per donar sentit al món que ens ha tocat viure. Aquest “donar sentit a les coses que vivim” és un procés que es fa des de la singularitat de cada ésser. És per això que la DBM atén les diferències que ens fan únics i des d'aquestes, ens convida a remodelar allò que es considera més oportú. L'objectiu és poder ser més efectius i sentir-nos bé en els processos de canvi en els quals ens trobem, remodelant aquells aspectes que ens bloquegen, ens estanquen o ens impedeixen avançar cap a on volem anar.

 

La DBM aplica el principi de fractalitat. En matemàtiques, un fractal és un objecte geomètric que es repeteix a diferents escales. Les formes fractals també estan presents en la naturalesa; es repeteixen de forma similar encara que no exacta. Per exemple: si observem una fulla d'un arbre, veurem que presenta una morfologia similar a la branca de la qual prové. Al seu torn, la branca té una estructura similar a la forma de l'arbre.

 

La DBM utilitza models fractals que permeten modelar la complexitat de les persones possibilitant informació, comprensió i processos d'aprenentatge amb una gran potència per al canvi. En aplicar un model en l'observació d'una dificultat o habilitat, podem fer extensiu l'aprenentatge obtingut a diferents facetes de la mateixa persona.

Sociologia Aplicada

La Sociologia Aplicada permet una anàlisi objectivable d'aquells elements presents en les persones i organitzacions i compara allò que apareix d'allò que realment està ocorrent.

 

La Sociologia permet una anàlisi mitjançant la qual es mostren els mecanismes socials, psicosocials, econòmics i polítics quotidians. No obstant això, no resulten fàcilment comprensibles a causa de la complexitat que suposa la interacció i relacions entre persones i tot tipus d'organitzacions i institucions.

 

La Sociologia aplicada s'ocupa de fer intervenir aquesta anàlisi en la mateixa realitat que estudia, arribant a proposar canvis que, en funció de les necessitats detectades es consideren adequats.

 

En les sessions individuals i grupals permet establir una visió més distanciada que la que els subjectes estan acostumats a percebre, proporcionant-los més eines i objectivitat per a la recerca de solucions.

Indagació Apreciativa

Appreciative Inquiry (o Indagació Apreciativa, (IA d'ara endavant) és una metodologia participativa per emprendre nous reptes i adaptar-se a circumstàncies adverses o a millorar les aspiracions de les persones o organitzacions. Es caracteritza per ser una metodologia molt inclusiva i de generació cocreativa. Permet connectar amb els punts més sòlids i valuosos de les persones per fer-los ressonar i donar-los forma en allò que s'estigui investigant i treballant, ja sigui en l’àmbit personal,

empresarial o comunitari.

Les persones s'atreveixen a expressar i expandir més el seu potencial quan inverteixen més en l’atenció en els seus punts forts que a utilitzar-la per corregir les seves suposades febleses; perquè, lamentablement encara avui, les febleses se segueixen entenent en molts àmbits com a defectes en lloc de com errors-guia per al propi creixement.

 

La IA, ja sigui en sessions individuals com en grup o empresa consta de 5 fases:

 

1. Elecció i definició del tema (Què és el que volem indagar i construir. La definició serà en positiu).

2. Descobriment (quines són les qualitats que la nostra pròpia experiència ens ha mostrat: punts forts).

3. Somni (Dream): visualització dels nostres punts forts i de la visió que es té del tema.

4. Disseny (crear el “prototip” de com hauria de ser allò sobre el que s'està treballant).

5. Destí (quines persones i factors seran els decisius per sostenir el que s'ha dissenyat).

 

Mitjançant la IA les persones mostren les seves qualitats i capacitats, la qual cosa resulta inspirador per a tot el sistema en el qual s'indaga. Al mateix temps, amplien la seva percepció mental, construeixen el futur amb el millor de les seves qualitats i milloren la seva capacitat de resiliència reforçant les seves competències afirmatives, expansives, generatives i col·laboratives.

Pensament Lateral

El Pensament Lateral permet activar el pensament creatiu utilitzant tècniques centrades a produir propostes, establir objectius, avaluar prioritats i generar alternatives. El terme va ser encunyat per primera vegada el 1967 per qui es considera el creador d'aquesta metodologia: Edward de Bono.

 

El Pensament Lateral és un mètode de pensament que utilitza diferents tècniques per a la resolució de problemes d'una manera imaginativa i, sovint, divertida i transgressora respecte al pensament lineal amb el qual hem estat educats.

 

El Pensament Lateral busca organitzar els processos mentals d'una forma concreta utilitzant estratègies que, normalment, el pensament lògic descarta o simplement ignora. Per exemple, es confia en la resolució de problemes mitjançant l'ús d'astúcies

indirectes i creatives.

 

Així doncs, el pensament lateral mobilitza l'enginy i la creativitat de les persones reorganitzant les nostres funcions del pensament. Algunes de les tècniques que empra són les provocacions, les analogies, el mètode d'inversió, el fraccionament o divisió d'una unitat de models.